dilluns, 8 de desembre del 2008

LES NOTÍCIES SÓN AVORRIDES

Javi Moral, Yesid Gutiérrez, Manel Jiménez

Les notícies són molt avorrides. Hi ha molts motius per pensar que les notícies no són interessants.

Per exemple, parlen molt de política i això als joves d’avui dia no els interessa gens. El que interessa als joves són notícies més aviat d’actualitat, per exemple sobre esports i tecnologia. Ningú pot negar que els informatius mai donen bones notícies, només fets tràgics, dramàtics i morts. Algun dia, de vegades, però molt de vegades, donen notícies interessants, però si són bones igualment sempre hi ha d'haver-hi algun problema, i en aquest cas és el llenguatge.

Parlen amb un llenguatge massa formal i això, a part que no s’entén, avorreix molt perquè no saps de què va la notícia. Però el pitjor i el que més ràbia fa és que els adults sí que els entenen, suposem que serà perquè tenen més experiència a la vida. I què passa amb això? Doncs que nosaltres, els joves, es pot dir que quasi tots anem dormir ben d’hora i ens d'aguantar veient les notícies perquè els pares sempre tenen en control de la televisió, i quan s’acaben les notícies, apa! a dormir que l'endemà s'ha d'anar a l'escola.
Si hi ha algun apartat que és divertit i sí que agrada, és el d'esports, ja que aquí sí que almenys entenem alguna cosa; però és clar, els esports són divertits veure’ls el dilluns, perquè no saps què ha passat a la jornada passada, però el problema està en què dimarts, dimecres, dijous..., només donen les notícies del dilluns; parlen tota la setmana del mateix, i si per casualitat algú es lesiona, això és l’únic que varia; vol dir, que donen el mateix però hi afegeixen que aquell jugador s’ha lesionat.
En conclusió, no es pot dir que les notícies són entretingudes perquè això és mentida, així que ja podrien anar canviant d’informatiu perquè aquest pas ningú el veurà.

ÉS NECESSARI ESTUDIAR SI VULL FER EL QUE M'AGRADA EN EL FUTUR

Belen Jair, Isatu Dibba, Gonzalo Roldán

Nosaltres hem escollit aquest tema dels estudis perquè ens preocupa. Creiem que els estudis són fonamentals per al nostre futur.
Una bona formació és imprescindible per trobar una bona feina i per millorar en el futur.
Els estudis són importants per conèixer noves cultures o també per estudiar la història dels nostres avantpassats.
L’escola és fonamental per no fer faltes d’ortografia, l’escola és un lloc on es pot conèixer gent d’altres països ja que hi ha més immigrants. En aquest sentit, l'escola ajuda a la convivència perquè coneixes molta gent que són molts diferents i per exemple els nostre pares són d’altres països i podem conèixer la seva religió, els seus costums etc.

ÉS NECESSARI ESTUDIAR SI VULL FER EL QUE M'AGRADA EN EL FUTUR





Fernando López, Yonay Doncel, Zaida Fernández



És imprescindible tenir uns estudis per poder obtenir una bona feina i, amb ella, un bon futur. Tal i com estan les coses ara, si no estudies, no podràs obtenir l’ESO i, si no la tens, no t’agafaran a cap feina. Fins i tot, després d'obtenir, el títol algunes feines requereixen més recursos i més formació, de manera que et pots passar la vida estudiant.
Però estudiar no serveix només per tenir una bona feina, sinó també per millorar un mateix: aprens a parlar correctament, a escriure, a llegir sense dificultat... I també aporta una bona educació, perquè a l'escola no aprens només a llegir i escriure, sinó també a respectar els companys i a saber-te comportar per tot arreu.
Quan ja tinguis l’ESO, si vols, pots obtenir també Batxillerat, que et servirà per si vols fer una carrera o vols tenir una feina millor, on no hagis de passar fred ni calor, on estiguis bé.



Com hem dit abans, estudiar no serveix només per saber Història, Llengua o Matemàtiques, sinó també per aportar alguna cosa: quan tinguis fills, el podràs ajudar a fer els deures, però si no estudies no els podràs ajudar. Tampoc, si vas a alguna conferència o alguna cosa fina no sabràs parlar com s'ha de parlar, per això diem que el estudiar es bo per a tot.

M'AGRADA EL FUTBOL, I QUÈ?

Diego Silva, Salvador Palomo, Raquel López


El futbol és un esport molt entretingut perquè estàs amb la intriga de si es marca o no i quan marca el teu equip, la gent fa unes festes i unes celebracions al·lucinants!
Actualment el futbol és l’esport que agrada més i el que té més seguidors en tots els països del món. El futbol forma part de la nostra cultura i arriba a totes les cases mitjançant la televisió. És un espectacle televisiu en el qual els nens i les nenes tenen molts ídols a qui voler-se semblar.
Les cadenes de televisió han tingut conflictes, perquè Antena 3, La Sexta i Telecinc0 volien televisar el futbol, perquè el futbol el veu tothom i, a més, si juga el Barça contra el Real Madrid, aquest és el partit més emocionant i interessant de l’any: quan es juguen la Lliga, la Champion o la Copa del Rey.

Tot i això, el pitjo del futbol són els aficionats, que moltes vegades es comporten malament: llancen objectes al camp o a altres aficionats, falten al respecte... i això ho acaba pagant els jugadors de l’equip que no té cap culpa. Com, per exemple, els aficionats de l’Athletic de Madrid van llançar una ampolla a l'entrenador i li van fer un trau al cap (el van haver de cosir i tot) i l’Athletic de Madrid va jugar un partit molt important en el qual es jugaven classificar-se per a la Lliga i el van haver de jugar a porta tancada com a sanció.

En conclusió, el futbol és l'esport meés seguit i, a la vegada, el més perillós.

dimecres, 5 de novembre del 2008

LES NOTÍCIES DE LA SETMANA

UN BON CONTROL

Hajar Asselman
IES Jonqueres - Sabadell


Avui, 30 d’octubre a les 10:00, a l’institut Jonqueres de Sabadell, a la classe de 2B, la professora ha retornat corregits els exàmens de Visual i Plàstica. Totes les noies han tret entre un 7,75. El control es va fel la setmana passada a les 10:00.
Els resultats van bons i dolents. Per part de la noies, han sigut bons, però per part dels nois han sigut dolents perquè les noies van preparar molt bé el control i van estudiar.


UNA RELLISCADA MOLT FORTA



Hajar Asselman
IES Jonqueres – Sabadell


Ahir 29 d’octubre, a les 15:00, a Sabadell, al carrer de Salenques (Ca n’Oriac) una noia d’11 anys va caure, va relliscar i es va fer mal als dos braços.
La noia anava amb la seva mare i la seva germana petita. Anaven cap a l’escola, van parar en un semàfor i després que el semàfor es va posés verd, la nena i la seva germana van caure. La causa és que plovia i el terra relliscava molt.

NEVA A LEÓN




Belén Jair
IES Jonqueres –Sabadell


Ahir van caure les primeras nevades de l’any a León. Va començar a nevar a diversos pobles de la província. Els pobles on ha nevat són Abano, San Millán de los Caballeros, Acebedo i en el poble on ha nevat més ha sigut San Roman de los Caballeros.
Va començar a nevar a les deu del matí.a causa de les baixes temperatures que van tenir per aquelles zona


NO PODEN ENTRENAR PER CULPA DE LA PLUJA
Javi Moral
IES Jonqueres- Sabadell


Avui a la tarda l’equip La Planada, de Sabadell, no va poder entrenar perquè estava plovent molt i perquè el camp estava tot ple d’aigua i de bassals. Estava tot ple de fang no es podia ni trepitjar sense enfangar-se ni embrutar-se.
Els jugadors van anar al camp perquè s’hi van haver de presentar, però només hi van anar 6 persones. Els entrenadors van dir que no hi hauria entrenament i que s’hauria de tornar el dijous i que, si plovia, que s’hi hauria d’anar igualment i fer a la pissarra les jugades de futbol com un entrenament teòric.


MAL TEMPS A SABADELL

Lorena Valderrama
IES Jonqueres- Sabadell


Aquests darrers dies a Sabadell ha fet molt mal temps perquè ha plogut molt, i no ha parat en tot el dia. El dissabte va ploure molt però va parar una estona, cap al migdia, mentre que la matinada del dissabte al diumenge va tornar a ploure. Cap a la tardas del diumenge es va començar a aclarir el temps. Dilluns va fer sol i van pujar una mica les temperatures.
El diumenge va ploure fins al mig dia i després va parar.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Qui som nosaltres? I encara més descripcions nostres

Em dic Yessid Gutiérrez i tinc quinze anys. El meu aspecte no és gaire atractiu, però tampoc passo desapercebut. Sóc més aviat prim, peso uns 65 quilos i faig un metre setenta-cinc d'alçada. Tinc els cabells negres i sempre els porto curts. Els ulls, els tinc marrons; les celles, normaletes i les pestanyes, llargues. El nas, el tinc una mica gran. Els llavis, els tinc també normals. Les orelles no sé què dir, perquè no em fixo en això. De caràcter, sóc molt sociable: m’agrada força xerrar i també riure. De vegades tinc mal geni sense que em facin res, deu ser l’edat. Sóc un bon noi, o, almenys crec que sóc simpàtic i carinyós amb qui vull. M’agrada anar de “shopping”, quan és per a mi, és clar. També m’agrada l'esport, el futbol, en concret; els dissabtes veig tots el partis que puc. Una de les meves aficions és l’ordinador, suposo que avui en dia és el “hobbie” de tohtom, però no hi ha cap dubte que és el millor invent creat mai! La música m’agrada moltíssim, en concret el hip-hop barrejat amb rap, però no l’espanyol, sinó el llatí i l’anglès. Espero algún dia anar a algún concert de Temperamento o 50cent.



Em dic Sara Andreo i tinc tretze anys. No sóc gaire bonica i no sóc ni prima ni grassoneta. Tinc els cabells castany fosc i sempre els duc recollits en una cua. De caràcter, no sóc gaire sociable si no conec la persona, però si la conec, sí que ho sóc. M’agrada molt riure i xerrar i divertir-me amb les amigues. Devegades tinc mal geni però de seguida se’m passa. M’agrada la roba esportiva però no m’agrada l’esport, també m’agraden els texans. El que més m’agrada de tot és jugar amb l’ordinador però també m’agraden unes altres coses com jugar a jocs de taula, sortir al carrer amb les meves amigues, dormir, veure la tele, no fer res...



Hola, em dic David i tinc 13 anys. Tinc els cabells de color castany, els ulls verds i sóc alt i prim. Porto sempre unes vambes blaves de la marca Diesel, una jaqueta de xandall sense butxaques i uns pantalons de xandall blau marins. La meva samarreta preferida és un de blanca amb lletres blaves i les mànigues també blanques. Sóc simpàtic, pesat, nerviós, un bon amic i molts graciós. M’agrada jugar a futbol, córrer, jugar a bàsquet, jugar a frontó i nedar. De gran m’agradaria ser inspector de seguretat.



Hola em dic Jordi i tinc 14 anys. Sóc més o menys alt, moreno de pell, tic el cabell negre i els ulls marrons i porto una arracada a l’orella esquerra. Jo crec que sóc simpàtic però de vegades, no. Quasi sempre porto roba de la marca Pull and Bear i H&M. M’agrada anar al cinema amb els meus amics, estar-me al carrer, també m’agrada jugar amb la consola i amb l’ordinador i practicar el tae-kwondo. No m’agrada enfadar-me amb ningú ni barallar-me. Això sí, se m’ha oblidat un detall: sóc una mica nerviós i una mica pesat.



Em dic Samara Martínez i tinc tretze anys. Tinc els cabells de color castany. Medeixo quasi un metre seixanta, encara que no hi arriba. Els meus ulls són de color marró fosc i els meus llavis, petits i molsuts. Sóc una nena amable i m’agrada riure i divertir-me amb els amics i les amigues. Tot i que, de vegades, són una persona estúpida amb la gent. M’agrada sortir a passejar, estar-me al Messenger parlant amb la meva gent i escoltar música, perquè el meu cantant preferit es Wisin y Yandel, que és d'aquesta música reggaeton moguda. La ballo amb les amigues i m’ho passo súper bé... El que donaria jo per anar a un dels seus concerts..!



Em dic Salvador Palomo, tinc dotze anys i vaig pels tretze, que els compliré el vint-i-nou de novembre. Vaig néixer el 29-11-1995: sóc sagitari. Sóc força nerviós, però tinc bon cor, no sóc de sortir gaire al carrer, més aviat sóc molt casolà. També sóc carinyós, amable i molt familiar. A casa ajudo força als meus pares, ja que ells estant tot el dia treballan: endreço la meva habitació, paro i desparo la taula, faig els encàrrecs de casa i tot el que puc. Em costa molt concentrar-me a causa del meu problema, que és la hiperactivitat, encara que ho porto força bé. No m’ agraden les injustícies, em posen de mal humor. Sóc amic de qui em respecta i és el meu amic. Sóc força aficionat al handbol, al bàsquet i una mica al futbol.



Em dic Raquel López tinc tretze anys. Sóc una mica moreneta de pell i faig més o menys 1’62 metres d’alçada. Tinc els cabells entre castany i rossos i els tinc llisos. El cabell m’agrada portar-lo llarg perquè curt a mi no em queda gaire bé. Tinc els ulls marrons; les celles, les tinc normals, ni gaire poblades ni poc, i les pestanyes les tinc llargues. El nas el tinc normal petit i una mica rodonet. Els llavis els tinc molsuts. La cara la tinc una mica rodoneta.

De caràcter, la gent diu que sóc simpàtica i agradable i també diuen que sóc molt madura en segons quines coses. El que m’agrada del meu caràcter és que sempre estic contenta i amb un somriure a la cara, per això el meu pare em diu que sóc l’alegria de casa meva. M’agrada molt sortir amb els amic i les amigues perquè m’ho passo súper bé. Però també he de reconèixer que tinc molt mal geni.

M’agrada anar vestida molt bé: sense cridar l’atenció però sense passar desapercebuda. M’agrada més el xandall que els texans i la samarreta m’agrada que sigui negra o lila . M’agraden més les sabates amb una mica de taló que les vambes, perquè em veig molt més arreglada per sortir. Les vambes també m’agraden perquè són molt còmodes però prefereixo les sabates .
M’agrada molt veure el futbol però la veritat és que no se si m’agrada més jugar-hi. L'ordinador m’agrada també, sobretot perquè parlo molt amb els meus amics i les meves amigues. El que més m’agrada en aquesta vida és la música, és la meva passió: m’encanta ballar-la, cantar-la, sentir-la... El meu cantant favorit és Sergio Contreras: m’encanta! El que donaria jo per anar als seus concerts...!




dilluns, 20 d’octubre del 2008

Qui som nosaltres? Més descripcions nostres:


Em dic Zaida Fernández i tinc tretze anys. El meu aspecte no és gaire atractiu, però m’és ben igual. Sócc més aviat normal, faig un metre seixanta. Tinc els cabells de color castany. Se m’arrissaven de petita, quan em creixia el cabell de seguida se’n feien nusos i en costava molt desfer. Els ulls els tinc marrons; les pestanyes, llargues; el nas el tinc recte; els llavis, petits, i la cara la tinc ovalada.
De caràcter, sóc força sociable, i deu ser veritat perquè m’agrada riure i divertir-me amb els meus amics i amigues. Tinc mal geni i de vegades tinc un mal dia. El millor és que ningú em faci cas ni em parli. M’agrada molt entretenir-me amb l’ordinador, en especial, amb el Messenger (m’hi passo hores i hores!). Ara no tant perquè vaig a l’institut, però abans sí. En canvi, no m’agrada llegir. El que m’agrada també és la música, mentres parlo amb la meva amiga escolto música. La poso perquè de vegades estic trista i la música m’anima.